martes, 25 de septiembre de 2007
"De todos los cafés que hay en el mundo, ella tuvo que venir al mío."
lunes, 17 de septiembre de 2007
Quan el terrorista és el teu ADN
jueves, 23 de agosto de 2007
Muntanya amunt, muntanya avall
Un home entra a una tenda, mira al seu voltant i veu un chaval d'uns 30 anys amb el cabell molt curt a la cua. S'apropa i li pregunta:"Eres el último?". Jo somric i, amb convicció, responc: "Sí"....
Ja hem tornat de les muntanyes. Han estat 5 dies de caminades, esgotament, moments d'admiració, petits homenatges gastronòmics, gent pintoresca, el Heavy... Hem hagut de reconèixer els nostres límits i, en alguns moments, apelar a la prudència. I tot hi les limitacions hem coronat un 3000, hem arribat a la Brecha de Roland i hem tingut alé per anar fent bromes pel camí.
La zona d'Ordesa és espectacular. Un llarguíssim canó que va pujant de cota a poc a poc. Passant primer per boscos espessos fins a una zona de prats típicament alpins. A partir d'allà estem al regne de l'herba i la roca i algunes clapes de neu a les cares nord. Per la banda de Bujaruelo és més o menys els mateix amb una diferència important, acabes a la cara nord del massís que separa Espanya de França. És a dir, parets encara més impressionants, el circ de Gavarnie és de lo més espectacular que he vist mai a la muntanya. I enmig un pas, la Brecha, que uneix Aragó i França.
viernes, 10 de agosto de 2007
Otra etapa...
martes, 7 de agosto de 2007
Corsarios de Levante
domingo, 5 de agosto de 2007
Més maniobres
El divendres al vespre el Chus i jo vam anar a fer una copa per Gràcia.
Primer fèrem una cervesa a la plaça Lennon, una de les poques places encara tranquiles que queden a Gràcia. Tranquil i amb unes cambreres molt atractives (aquesta segona part és força habitual).
Després vam anar a l'Elsa on l'Esteve se'ns va unir al cap d'una estona. Aquí van començar les maniobres. Després de ser atacada per un veterà lleugerament begut i de demanar-nos dos cigarretes el Chus va iniciar conversa amb una noia que estava sola a la barra. Aquí va marxar l'Esteve. Vam quedar sols els dos Últimos. Les maniobres van anar força bé, molts riures, molta soltura per part nostra i força habilitat tàctica en el cas de la noia. Finalment ella, de nom Ester, va marxar sabent que si vol algun dijous ens pot trobar per allà. No van ser més que maniobres però van deixar un bon sabor de boca.
I és clar, no podemos olvidar al vendedor de rosas indio y gay que dijo a Chus que tenía unos buenos pectorales. En un movimiento curioso pero muy efectivo consiguió que la chica le comprara dos rosas. Estaría ella de acuerdo con lo dicho por el vendedor? Quería quitarselo de encima por tirarle los trastos a su objetivo?
Probablemente la frase de la noche fue:"No sé que me da más rabia, que vaya de basco o que sea negro..."

