Un home entra a una tenda, mira al seu voltant i veu un chaval d'uns 30 anys amb el cabell molt curt a la cua. S'apropa i li pregunta:"Eres el último?". Jo somric i, amb convicció, responc: "Sí"....
Ja hem tornat de les muntanyes. Han estat 5 dies de caminades, esgotament, moments d'admiració, petits homenatges gastronòmics, gent pintoresca, el Heavy... Hem hagut de reconèixer els nostres límits i, en alguns moments, apelar a la prudència. I tot hi les limitacions hem coronat un 3000, hem arribat a la Brecha de Roland i hem tingut alé per anar fent bromes pel camí.
La zona d'Ordesa és espectacular. Un llarguíssim canó que va pujant de cota a poc a poc. Passant primer per boscos espessos fins a una zona de prats típicament alpins. A partir d'allà estem al regne de l'herba i la roca i algunes clapes de neu a les cares nord. Per la banda de Bujaruelo és més o menys els mateix amb una diferència important, acabes a la cara nord del massís que separa Espanya de França. És a dir, parets encara més impressionants, el circ de Gavarnie és de lo més espectacular que he vist mai a la muntanya. I enmig un pas, la Brecha, que uneix Aragó i França.
No hay comentarios:
Publicar un comentario