martes, 7 de agosto de 2007
Corsarios de Levante
domingo, 5 de agosto de 2007
Més maniobres
El divendres al vespre el Chus i jo vam anar a fer una copa per Gràcia.
Primer fèrem una cervesa a la plaça Lennon, una de les poques places encara tranquiles que queden a Gràcia. Tranquil i amb unes cambreres molt atractives (aquesta segona part és força habitual).
Després vam anar a l'Elsa on l'Esteve se'ns va unir al cap d'una estona. Aquí van començar les maniobres. Després de ser atacada per un veterà lleugerament begut i de demanar-nos dos cigarretes el Chus va iniciar conversa amb una noia que estava sola a la barra. Aquí va marxar l'Esteve. Vam quedar sols els dos Últimos. Les maniobres van anar força bé, molts riures, molta soltura per part nostra i força habilitat tàctica en el cas de la noia. Finalment ella, de nom Ester, va marxar sabent que si vol algun dijous ens pot trobar per allà. No van ser més que maniobres però van deixar un bon sabor de boca.
I és clar, no podemos olvidar al vendedor de rosas indio y gay que dijo a Chus que tenía unos buenos pectorales. En un movimiento curioso pero muy efectivo consiguió que la chica le comprara dos rosas. Estaría ella de acuerdo con lo dicho por el vendedor? Quería quitarselo de encima por tirarle los trastos a su objetivo?
Probablemente la frase de la noche fue:"No sé que me da más rabia, que vaya de basco o que sea negro..."
martes, 31 de julio de 2007
¡Qué garnde es esto...!
jueves, 26 de julio de 2007
Una etapa más...
miércoles, 18 de julio de 2007
El Reto de los Últimos
Estimados últimos, me pongo en contacto con vosotros para retaros no una, si no dos veces, a subir corriendo hasta el Castillo de Montjuic mañana jueves, 19 de julio a las 20:00h. Son unos 12km desde la Estación de Sants; aviso que la última subida al castillo es un poco matadora no obstante, no es nada para gente curtida como nosotros. ¿Quien se apunta?
martes, 10 de julio de 2007
Grans Pockets!!
Aquest dissabte els Pocket Balls van tornar a pujar a l'escenari. I van tornar a triomfar!
Amb unes condicions acústiques millors que en altre ocasions el Pockets van sonar molt bé i van demostrar que quan més se'ls dóna més ofereixen. El repertori va ser el ja conegut; una barreja de temes nous, de versions i de clàssics del grup. Tots ho vam passar molt bé i, com en altres ocasions, els espectadors que no coneixien el grup van quedar molt satisfets i amb ganes de tornar-los a veure. FELICITATS!
A nivell personal hi va haver dons grans moments. El primer va ser quan un dels organitzadors es va referir a mi com "el fotògraf". I després quan el baixista del grup, l'Alex, va dedicar una cançó als "Últimos", fidels seguidors del grup.
Ara només falta que es convencin de que realment són bons i que comencin a buscar locals on poder tocar de tant en tant per a un públic major.
