De música y records personals

Com el promés es deute, una mica de Psychobilly, Metallica amb violoncels i un article interessant.
Aquesta frase que diu "Hi ha gent per a tot" es torna cada dia més certa. A l'estiu també hi ha festivals de psychobilly, que com el nom indica ha de ser un estil força curiós. Llegiu la definició que hi ha a la Wikipedia:

"El psychobilly es un género de música generalmente descrito como una mezcla entre el punk rock británico de los 70 y el rockabilly estadounidense de los 50. El género también se caracteriza por unas letras que hacen referencia a películas de terror, violencia, sexo perverso, exploitation films, y otros tópicos considerados tabú, a veces presentados de una manera cómica o irónica. El psycho generalmente se toca con contrabajo en vez de con bajo eléctrico."

I jo que em pensava que les rareses musicals s'havien d'anar a buscar al Sonar.. Doncs resulta que no, que s'han d'anar a buscar a Calella!

Per sort hi ha gent que fa coses també sorprenents però, segons el meu gust, molt més reeixides. Escolteu les versions de Metallica que han fet els Apocalyptica:

Nothing Else Matters: http://www.goear.com/listenwin.php?v=5d5da5c
The Unforgiven: http://www.goear.com/listenwin.php?v=fb8fcad
I aquesta l'endevineu: http://www.goear.com/listenwin.php?v=500ed92

Que tal?
I ara que us passo un parell de cançons heavys se'm planteja la pregunta: A mi m'agrada el heavy? Des de quan? Sembla ser que com respogui a aquesta pregunta i altres sobre el meu passat mostra molt de la meva personalitat i fins i tot pot modelar-la.
Aquí ho explica
Bé, torno a la feina...