viernes, 5 de octubre de 2007
A mal tiempo, buena cara...
lunes, 1 de octubre de 2007
Facto Delafé
jueves, 27 de septiembre de 2007
¡Ándele!
martes, 25 de septiembre de 2007
"De todos los cafés que hay en el mundo, ella tuvo que venir al mío."
lunes, 17 de septiembre de 2007
Quan el terrorista és el teu ADN
La base del terrorisme és mantenir la població del règim que t'és contrari atemorida. Quan l'organització terrorista és coneguda pel poble aquest viu sempre amb la por de que hi pugui haver un atemptat. Pot passar o no. Dependrà de la voluntat de recordar la seva presencia del grup terrorista i de la bona feina de les forces de seguretat. I moltes vegades la resposta del règim afectat és la de sobreposar la prevenció d'un possible atemptat a alguns dels drets dels seus ciutadans.
Imagineu-vos que el terrorista és un dels teus gens i que has de decidir fins on vols limitar la llibertat del teu cos a desenvolupar-se lliurement en un intent d'evitar l'"atemptat" del gen. No li ho desitjaria a ningú. I hi ha gent a qui ha tocat viure-ho...
http://www.nytimes.com/2007/09/16/health/16gene.html?pagewanted=1&_r=1&adxnnl=0&ref=science&adxnnlx=1190034080-ZWEzgS4iGRrx1m/zhQaAww
jueves, 23 de agosto de 2007
Muntanya amunt, muntanya avall
Un home entra a una tenda, mira al seu voltant i veu un chaval d'uns 30 anys amb el cabell molt curt a la cua. S'apropa i li pregunta:"Eres el último?". Jo somric i, amb convicció, responc: "Sí"....
Ja hem tornat de les muntanyes. Han estat 5 dies de caminades, esgotament, moments d'admiració, petits homenatges gastronòmics, gent pintoresca, el Heavy... Hem hagut de reconèixer els nostres límits i, en alguns moments, apelar a la prudència. I tot hi les limitacions hem coronat un 3000, hem arribat a la Brecha de Roland i hem tingut alé per anar fent bromes pel camí.
La zona d'Ordesa és espectacular. Un llarguíssim canó que va pujant de cota a poc a poc. Passant primer per boscos espessos fins a una zona de prats típicament alpins. A partir d'allà estem al regne de l'herba i la roca i algunes clapes de neu a les cares nord. Per la banda de Bujaruelo és més o menys els mateix amb una diferència important, acabes a la cara nord del massís que separa Espanya de França. És a dir, parets encara més impressionants, el circ de Gavarnie és de lo més espectacular que he vist mai a la muntanya. I enmig un pas, la Brecha, que uneix Aragó i França.
viernes, 10 de agosto de 2007
Otra etapa...
.jpg)
